Es simulen 400 trajectòries possibles del mateix cos (Monte Carlo). Cadascuna té un corrent una mica diferent dins de la incertesa que indiques, i el núvol de punts mostra on és més probable trobar-lo. El cos passa per tres fases: baixa fins al fons, el corrent l'arrossega pel fons molt més a poc a poc que a superfície, i torna a surar quan es formen els gasos (més tard com més freda és l'aigua). A superfície, el vent també l'empeny.
Amb el tipus «Real», el corrent de superfície i el de fons surten del model de la Mediterrània de Copernicus Marine (malla de 4,2 km, cada hora), interpolat a cada punt i a cada moment. El corrent de fons és el de l'última capa del model sobre el fons (fins a 300 m; més avall es fa servir el de 300 m). La profunditat i la línia de costa surten de la batimetria EMODnet (malla de ~500 m) i la temperatura al fons, que decideix quan torna a surar, del mateix model. El vent continua sent manual.
Al fons, el cos no va a la velocitat del corrent. El corrent l'empeny amb una força ½·ρ·Cd·A·U² i el fons el frena amb μ·W', on W' és el pes dins l'aigua. Només llisca quan l'empenta supera el fregament, i aleshores avança a U − U꜀. U és el corrent a l'alçada del cos, més feble que el de la capa de fons del model. Cd·A i aquest factor depenen de la postura, i μ del tipus de fons. Cada trajectòria fa servir valors una mica diferents. Mentre el cos està aturat, no es mou gens.
Error del model: s'ha comparat el model amb una boia derivant real (SVP de l'OGS) davant de l'Ebre, de l'octubre al novembre de 2026, en 55 trams de 72 h. L'error típic és de 8 km a les 24 h i de 21 km a les 72 h. Per això cada trajectòria hi suma un error de velocitat aleatori que canvia lentament (12 cm/s, amb una memòria d'un dia), calibrat perquè la zona del 90 % contingui la boia unes 9 de cada 10 vegades. Al fons es fa servir el 30 % d'aquest error, perquè encara no s'ha pogut validar.
Onades (model d'onades de Copernicus, cada hora): a superfície s'hi suma la deriva de Stokes, que empeny cap a on van les onades. Al fons, el vaivé de l'onada (velocitat orbital) se suma al corrent durant el cicle i fa que el cos llisqui abans. Prop de la costa, si les onades hi arriben, es calcula la zona de rompent (altura de trencament de Komar i Gaudiano, pendent de la platja d'EMODnet). Dins d'aquesta zona s'afegeix el corrent paral·lel a la platja (Longuet-Higgins / Komar i Inman) i, al fons, el corrent de retorn cap a mar obert. Tot plegat és orientatiu: la batimetria té cel·les de ~500 m, i el corrent de ressaca, que depèn de la forma concreta de cada platja, no es pot preveure amb aquestes dades.
Les dades són una foto del moment en què es van baixar: cobreixen uns dies de previsió i s'han de tornar a baixar (script baixa_corrents.py) abans de cada assaig. A menys de 4 km de la costa el model no veu ni ports ni espigons, i el corrent real hi pot ser força diferent.
| Profunditat | Aire | Densitat | Pes dins l'aigua | Comportament |
|---|
El pes dins l'aigua és la força que l'estira cap avall, expressada en kg. Si és negatiu, el maniquí puja. L'aire es comprimeix amb la pressió: a 10 m ocupa la meitat, a 20 m un terç.
Reparteix el llast al llarg del cos (tronc i cuixes), no en un sol punt, perquè la forma i la postura canvien com l'empeny el corrent. Un cos real sol quedar de cara avall, amb els braços i les cames penjant.
Per fer que torni a surar al cap d'uns dies, penja part del llast d'un alliberament galvànic dels que fan servir els pescadors. Es dissol en un temps conegut, que depèn de la temperatura i la salinitat. Llavors el pes dins l'aigua ha de quedar negatiu sense aquest llast.
Posa-hi una etiqueta ben visible amb «material d'assaig» i un telèfon de contacte.